L’impacte del COVID-19 en la compravenda d’empreses
L’impacte més El Covid-19 ha influenciat en gran mesura el comportament de l’economia en general i en particular el de les empreses, sobretot a les petites i mitjanes empreses ja que les grans empreses són com transatlàntics que aguanten millor una gran tempesta.
1. Evolució de l’economia des de març del 2020
Transcorreguts sis mesos des del decret d’estat d’alarma, que va durar tres mesos i va suposar paralitzar tot el món econòmic excepte els sectors dedicats a proveir les necessitats bàsiques (alimentació, farmàcia, etc.), la situació de l’entorn econòmic és diferent a la del mes de febrer. En alguns sectors lligats al turisme i a l’oci els efectes negatius han estat molt forts i encara no es veu clar el futur. El sector del turisme aporta el 12,3% del PIB i el 12,7% de l’ocupació a Espanya. Les estades hoteleres fins al setembre han caigut un 71%.
A la resta de sectors econòmics els efectes han estat menors i principalment es van produir durant els tres mesos d’estat d’alarma, el panorama és similar a l’anterior al decret d’estat d’alarma però amb alguns canvis.
Aquests canvis no només són econòmics, sinó que també tenen un matís social. Així les compres en línia han crescut ràpidament, el teletreball ha augmentat substancialment, les videoconferències han eliminat viatges, etc.
Els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTE), la facilitat de disposar de préstecs avalats per l’Estat, el teletreball, la reorganització ràpida dels processos de treball, etc. han pal·liat els efectes negatius a curt termini en les empreses. L’economia espanyola es preveu que retrocedeixi entre un 12% i un 14% el 2020, serà la que més retrocedeixi a Europa.
Què passarà a partir d’ara? Ningú no ho sap del cert, però és evident que les administracions públiques tindran més deute i més despesa social, hi haurà més atur, les empreses en general tindran més deutes i guanyaran menys diners, i els consumidors en general seran menys optimistes a l’hora de gastar.
2. Reacció de les institucions públiques a nivell mundial
Per fortuna, les institucions europees han reaccionat ràpidament i han injectat molts fons per tal que l’economia no caigui en picat.
A més, els bancs centrals de tot el món han injectat molts diners a tipus d’interès nul i els estats han injectat molts fons per protegir el teixit empresarial.
Els paquets d’estímul de les 20 economies més grans del món fins ara han estat tres cops més grans que els de la crisi financera de 2008.
En principi, aquests estímuls haurien d’esmorteir part del deteriorament causat per la Covid-19 en l’economia i facilitar un retorn a la normalitat, tot i que amb alguns canvis.
3. Possibles escenaris futurs
Davant d’aquest panorama, podríem contemplar diverses teories. La primera i més optimista seria una recuperació ràpida de l’economia en un o dos anys (Teoria V). La segona seria una recuperació més lenta que l’anterior, dos o tres anys (Teoria U). La tercera seria una recuperació a llarg termini, més de tres anys (Teoria L). La quarta seria que poden venir pujades i baixades de l’economia en funció de l’evolució sanitària (Teoria W). I la cinquena, que passaria en qualsevol de les altres quatre teories anteriors, contemplaria una discriminació entre sectors, uns després de la caiguda es recuperarien i sortirien reforçats i altres caurien de manera irreversible (Teoria K).
Observant els possibles escenaris previstos per la consultoria en estratègia McKinsey, esperem que es produeixi l’escenari A2 o bé el B1, la qual cosa significaria tornar al mateix nivell de PIB del quart trimestre 2019 abans que finalitzi el 2021.
Pel que fa a les empreses en particular el seu futur es podria diferenciar en funció de la mida (les grans superarien millor els obstacles futurs), el sector (les vinculades al turisme i oci podrien ser les més afectades negativament), el mercat (les que més exporten tindrien més oportunitats) i l’actitud dels empresaris i directius (els que vegin aquests canvis com una oportunitat per millorar, prenguin decisions encertades i les implementin correctament sortiran reforçades en qualsevol escenari).
4. Alternatives per als empresaris que vulguin vendre la seva empresa
Les empreses que van reaccionar bé i ràpid quan es va veure la importància del Covid-19 ara estan en una posició més sanejada. No obstant això, ara cal adaptar-se al nou entorn incert de forma encertada, per a això s’hauran de prendre decisions arriscades. Això suposarà reorganitzar l’empresa a nivell estratègic, la qual cosa comportarà canvis en les àrees comercial, productiva, financera i de recursos humans. Aquest nou entorn més VUCA (volàtil, incert, complex i ambigu) serà favorable per a empreses ben posicionades, ambicioses, proactives i àgils. D’altra banda, serà desfavorable per a les empreses que no tinguin un bon posicionament, siguin reactives, no tinguin ambició i siguin lentes.
Ara, els empresaris que desitgin vendre l’empresa ja sigui per motius personals (edat, salut, falta d’il·lusió, altres objectius, etc.) o per motius empresarials (competidors forts i agressius, falta de recursos financers, falta de recursos humans, etc.) tenen dues opcions: la primera és esperar a veure què passa en l’entorn i la segona és actuar proactivament. Tant si opta per una o altra, és condició indispensable que faci una bona gestió que preservi o augmenti el valor de l’empresa, ara cal dedicar-se a l’empresa més que mai.
Si opta per esperar a veure què passa en l’entorn econòmic, poden succeir dues coses, una és que l’empresa evolucioni positivament, llavors l’atractiu i el valor de l’empresa per a un potencial comprador augmentarà. Per contra, si l’empresa evoluciona negativament, l’atractiu i el valor de l’empresa per a un potencial comprador disminuirà.
D’altra banda, si opta per buscar un comprador ara l’atractiu i el valor de l’empresa per a un potencial comprador dependrà de l’actitud dels potencials compradors de cara al futur. Hi ha dos tipus de potencials compradors, els estratègics i els financers. Si els potencials compradors estratègics volen enfortir-se de cara a un futur cada vegada més VUCA (volàtil, incert, complex i ambigu), estudiaran amb moltes ganes l’opció de comprar una empresa sempre que l’adquisició de l’empresa els serveixi per reforçar la seva posició en el mercat. Llavors l’adquisició de l’empresa els pot augmentar la quota en el mercat on ja són presents, entrar en un nou mercat complementari, guanyar una nova línia de producte complementària, adquirir uns coneixements nous, reduir costos, etc.
En el cas dels compradors financers es mouen per altres paràmetres, el seu objectiu és la compra d’empreses que creuen que evolucionaran molt bé un cop adquirides i així augmentaran el seu valor. Per poder tenir aquest potencial de creixement de valor en el futur, les empreses que ells adquireixen han de tenir: avantatges competitius, un bon posicionament, la possibilitat de créixer en vendes ja sigui amb els productes actuals en els mercats actuals i/o en nous mercats i/o amb nous productes, possibilitats de millora en costos i gestió d’inversions, inventaris, cobraments i pagaments.
Tant els potencials compradors estratègics -que volen reforçar la seva posició al mercat-, com els compradors financers -que volen realitzar bones inversions- tenen les antenes pujades i estan en una posició proactiva per adquirir empreses. Els compradors estratègics saben que l’oportunitat de comprar una empresa complementària és única i cal realitzar-la com més aviat millor, ja que si no s’aprofita l’ocasió, es perd el tren (la compra un altre competidor) i potser no torni a passar un altre tren tan interessant. Els compradors financers són empreses de Private Equity que disposen d’uns fons que els han aportat inversors institucionals i grans fortunes els quals han d’invertir sí o sí, ja que si no s’inverteixen, caduquen com la fruita.
Si un empresari preveu que la seva empresa no evolucionarà bé en el futur ha de pensar en la metàfora de la granota i l’olla amb aigua calenta. Si posem una granota en una olla amb aigua temperada i es va escalfant l’aigua, quan la granota s’adona que l’aigua està molt calenta ja està fregida i no pot sortir de l’olla. En canvi, si posem una granota en una olla amb aigua molt calenta, la granota salta immediatament abans de quedar-se fregida.
Aquest article és la continuació del primer article «Com pot quedar el panorama econòmic a causa del coronavirus a curt termini?».