L’impacte més fort pot produir-se en l’ocupació, als que estan a l’atur els serà més difícil trobar feina (excepte gent ben preparada i amb ganes de treballar), els que tenen feines temporals tindran més difícil trobar-ne d’altres, i els que tenen feines fixes en les empreses més afectades pel coronavirus, que poden acabar tancant malgrat les injeccions de diners públics, també poden quedar-se sense feina. Les empreses que no estiguin vinculades a sectors amb futur (salut, medi ambient, noves tecnologies, internet, etc.) és possible que ajustin plantilles i salaris per adaptar-se al nou entorn en funció dels efectes en la demanda causats pel coronavirus. Això pot provocar que el consum privat es redueixi, ja que si els consumidors tenen menys diners i a més el futur és incert, consumeixen menys i focalitzen el seu consum en les coses essencials i miren de comprar al menor preu possible.

El turisme estranger i sobretot l’europeu possiblement caurà. El turisme nacional també podria tenir tendència a disminuir (menys dies i buscant els millors preus).
Les exportacions podrien ser més difícils tant en volum com en preu ja que podria haver-hi menys demanda sobretot a Europa. A més, podria haver-hi més tendència a polítiques proteccionistes que dificultin les exportacions fora d’Europa.

Les inversions per part de les empreses, excepte en sectors amb futur o empreses excel·lents, possiblement es reduiran o demoraran, la qual cosa perjudicarà l’economia a curt termini i també a llarg termini perquè aquestes empreses que no es modernitzen a temps acaben fent-se petites o desapareixen de manera que es perd una font de generació de riquesa.

El consum i la inversió pública després de l’esforç del coronavirus (que és una despesa pura i no una inversió que faci més competitiu el país) tendirà a reduir-se ja que hi haurà molt de deute i molt més despesa en sanitat, atur, ajuts socials, interessos del deute, avals prestats, etc. Només el Banc Central Europeu o algun organisme europeu estarà disposat a comprar deute sense una important prima de risc. Pot ser que l’evolució del deute públic augmenti molt més als països del sud (en els quals de moment el coronavirus té conseqüències més importants i ja eren països que estaven al límit d’endeutament) que als països del nord i això faci més difícil una solució europea a l’increment de deute i pot comportar un augment de la prima de risc als països més endeutats entre els quals Espanya i Itàlia.

Així mateix, aquest malestar econòmic i social pot afavorir un entorn polític nacional i internacional molt complicat que pot provocar més inestabilitat política, econòmica i social (ja hem vist què va passar amb la crisi del 2008). Si fins ara estàvem en un entorn VUCA (volatility, uncertainty, complexity, ambiguity), a partir d’ara encara serà més VUCA. Això fa el futur menys fàcil i confortable però alhora més interessant i amb més reptes i oportunitats a causa dels canvis constants i imprevisibles.

En principi segons els experts en economia cada setmana de confinament pot suposar una reducció d’un 1% en el PIB espanyol del 2020. El 2021 depenent de la durada del confinament a Espanya i a la resta del món (sobretot Europa) el PIB espanyol i europeu podria tornar a créixer. Més enllà del 2021 hi ha moltes variables que poden afectar i és difícil fer pronòstics, el més lògic seria que l’economia creixi si per part dels polítics i les empreses es fan les coses mitjanament bé de manera que hi hagi una certa estabilitat política, econòmica i social.

La política monetària i fiscal que s’està aplicant a Europa i als Estats Units és com si a un malalt li fan un tractament que de moment el cura, però el deixa més feble de manera que en el futur té més probabilitats d’emmalaltir ràpidament i curar-lo serà més difícil perquè el tractament farà menys efecte. Això es pot pal·liar si al pacient després d’aquesta malaltia se li recepta un medicament i un estil de vida que reforci el seu sistema immunològic de manera que el faci més fort davant de possibles malalties futures.

L’efecte del coronavirus en les empreses dependrà del sector en què estiguin, la mida de l’empresa, la situació financera i competitiva anterior, i l’encert en la reacció a curt termini davant d’aquest nou entorn més complex i incert. Segons els experts a curt termini el millor és prendre decisions que no danyin el cor del negoci, no precipitar-se. Prendre totes les mesures necessàries a curt termini per preservar la salut dels empleats, dissenyar una nova forma de treball efectiva, assegurar el servei per part dels proveïdors, cuidar els clients, planificar la liquiditat de l’empresa i mantenir una bona relació amb les persones clau de l’empresa. Es necessitarà millor gestió i més lideratge que mai. A mesura que evolucioni l’entorn, caldrà anar actuant per adaptar-se el millor possible però sempre pensant en els empleats i els clients. Segurament, caldrà redissenyar l’empresa per fer-la més flexible i competitiva.

És com si una empresa fos un vaixell romà amb veles i rems que transporta una mercaderia perible. De sobte ja no hi ha vent (l’economia no creix o decreix) i, per tant, les veles ja no serveixen per avançar, llavors només es pot avançar remant. Però a més resulta que el vaixell ha de portar més càrrega perquè li surtin els comptes positius (més despeses, més impostos, menys marges, més competidors agressius, etc.). Davant aquesta situació per avançar els remers (la plantilla) hauran de remar més, però que no sigui a base de fuetades, millor amb una tècnica més eficient (formació, empowerment, motivació, propòsit, treball en equip, mètodes més efectius, etc.). També caldrà millorar el disseny del vaixell (invertir en maquinària, màrqueting, investigació, innovació, etc.) perquè navegui millor (ser més competitiu). En la millora del disseny del vaixell també cal pensar en millorar les veles per quan torni a bufar el vent. Finalment, el rumb (l’estratègia) ha de ser sempre el més adequat de manera que la presa de decisions haurà de ser ràpida i encertada perquè hi haurà poc marge d’error per arribar a bon port (clients) amb la mercaderia en bon estat (productes i serveis competitius).

El coronavirus ens hauria de servir per fer reflexions que ens ajudin a millorar en l’àmbit professional i personal. Tenint en compte la realitat del nou entorn econòmic, hem de ser proactius i actuar de forma adequada per afrontar millor el futur. Hi ha moltes coses positives que es poden fer. El futur no depèn només de les circumstàncies externes sinó sobretot de l’actitud i reacció davant d’elles.