Transcorreguts sis mesos des del decret d’estat d’alarma, que va durar tres mesos i va suposar paralitzar tot el m\u00f3n econ\u00f2mic excepte els sectors dedicats a proveir les necessitats b\u00e0siques (alimentaci\u00f3, farm\u00e0cia, etc.), la situaci\u00f3 de l’entorn econ\u00f2mic \u00e9s diferent a la del mes de febrer. En alguns sectors lligats al turisme i a l’oci<\/strong> els efectes negatius han estat molt forts i encara no es veu clar el futur. El sector del turisme aporta el 12,3% del PIB i el 12,7% de l’ocupaci\u00f3 a Espanya. Les estades hoteleres fins al setembre han caigut un 71%. <\/p>\n\n\n\n A la resta de sectors econ\u00f2mics els efectes han estat menors i principalment es van produir durant els tres mesos d’estat d’alarma, el panorama \u00e9s similar a l’anterior al decret d’estat d’alarma per\u00f2 amb alguns canvis. <\/p>\n\n\n\n Aquests canvis no nom\u00e9s s\u00f3n econ\u00f2mics, sin\u00f3 que tamb\u00e9 tenen un mat\u00eds social<\/strong>. Aix\u00ed les compres en l\u00ednia han crescut r\u00e0pidament, el teletreball ha augmentat substancialment, les videoconfer\u00e8ncies han eliminat viatges, etc.<\/p>\n\n\n\n Els expedients de regulaci\u00f3 temporal d’ocupaci\u00f3 (ERTE), la facilitat de disposar de pr\u00e9stecs avalats per l’Estat, el teletreball, la reorganitzaci\u00f3 r\u00e0pida dels processos de treball, etc. han pal\u00b7liat els efectes negatius a curt termini en les empreses. L’economia espanyola es preveu que retrocedeixi entre un 12% i un 14% el 2020<\/strong>, ser\u00e0 la que m\u00e9s retrocedeixi a Europa. <\/p>\n\n\n\n Qu\u00e8 passar\u00e0 a partir d’ara? Ning\u00fa no ho sap del cert, per\u00f2 \u00e9s evident que les administracions p\u00fabliques tindran m\u00e9s deute i m\u00e9s despesa social, hi haur\u00e0 m\u00e9s atur, les empreses en general tindran m\u00e9s deutes i guanyaran menys diners, i els consumidors en general seran menys optimistes a l’hora de gastar. <\/p>\n\n\n\n 2. Reacci\u00f3 de les institucions p\u00fabliques a nivell mundial<\/strong><\/p>\n\n\n\n Per fortuna, les institucions europees han reaccionat r\u00e0pidament i han injectat molts fons per tal que l’economia no caigui en picat. <\/p>\n\n\n\n A m\u00e9s, els bancs centrals de tot el m\u00f3n han injectat molts diners a tipus d’inter\u00e8s nul i els estats han injectat molts fons per protegir el teixit empresarial.<\/p>\n\n\n\n Els paquets d’est\u00edmul de les 20 economies m\u00e9s grans del m\u00f3n fins ara han estat tres cops m\u00e9s grans que els de la crisi financera de 2008.<\/p>\n\n\n\n En principi, aquests est\u00edmuls haurien d’esmorteir part del deteriorament causat per la Covid-19 en l’economia i facilitar un retorn a la normalitat, tot i que amb alguns canvis. <\/p>\n\n\n\n 3. Possibles escenaris futurs<\/strong><\/p>\n\n\n\n Davant d’aquest panorama, podr\u00edem contemplar diverses teories. La primera i m\u00e9s optimista seria una recuperaci\u00f3 r\u00e0pida de l’economia en un o dos anys (Teoria V<\/strong>). La segona seria una recuperaci\u00f3 m\u00e9s lenta que l’anterior, dos o tres anys (Teoria U<\/strong>). La tercera seria una recuperaci\u00f3 a llarg termini, m\u00e9s de tres anys (Teoria L<\/strong>). La quarta seria que poden venir pujades i baixades de l’economia en funci\u00f3 de l’evoluci\u00f3 sanit\u00e0ria (Teoria W<\/strong>). I la cinquena, que passaria en qualsevol de les altres quatre teories anteriors, contemplaria una discriminaci\u00f3 entre sectors, uns despr\u00e9s de la caiguda es recuperarien i sortirien refor\u00e7ats i altres caurien de manera irreversible (Teoria K<\/strong>). Observant els possibles escenaris previstos per la consultoria en estrat\u00e8gia McKinsey, esperem que es produeixi l’escenari A2 o b\u00e9 el B1, la qual cosa significaria tornar al mateix nivell de PIB del quart trimestre 2019 abans que finalitzi el 2021.<\/p>\n\n\n\n Pel que fa a les empreses en particular el seu futur es podria diferenciar en funci\u00f3 de la mida<\/strong> (les grans superarien millor els obstacles futurs), el sector<\/strong> (les vinculades al turisme i oci podrien ser les m\u00e9s afectades negativament), el mercat<\/strong> (les que m\u00e9s exporten tindrien m\u00e9s oportunitats) i l’actitud dels empresaris i directius<\/strong> (els que vegin aquests canvis com una oportunitat per millorar, prenguin decisions encertades i les implementin correctament sortiran refor\u00e7ades en qualsevol escenari). 4. Alternatives per als empresaris que vulguin vendre la seva empresa<\/strong><\/p>\n\n\n\n Les empreses que van reaccionar b\u00e9 i r\u00e0pid quan es va veure la import\u00e0ncia del Covid-19 ara estan en una posici\u00f3 m\u00e9s sanejada. No obstant aix\u00f2, ara cal adaptar-se al nou entorn incert de forma encertada, per a aix\u00f2 s’hauran de prendre decisions arriscades. Aix\u00f2 suposar\u00e0 reorganitzar l’empresa a nivell estrat\u00e8gic, la qual cosa comportar\u00e0 canvis en les \u00e0rees comercial, productiva, financera i de recursos humans. Aquest nou entorn m\u00e9s VUCA (vol\u00e0til, incert, complex i ambigu)<\/strong> ser\u00e0 favorable per a empreses ben posicionades, ambicioses, proactives i \u00e0gils. D’altra banda, ser\u00e0 desfavorable per a les empreses que no tinguin un bon posicionament, siguin reactives, no tinguin ambici\u00f3 i siguin lentes.<\/p>\n\n\n\n Ara, els empresaris que desitgin vendre l’empresa ja sigui per motius personals<\/strong> (edat, salut, falta d’il\u00b7lusi\u00f3, altres objectius, etc.) o per motius empresarials<\/strong> (competidors forts i agressius, falta de recursos financers, falta de recursos humans, etc.) tenen dues opcions: la primera \u00e9s esperar a veure qu\u00e8 passa en l’entorn i la segona \u00e9s actuar proactivament. Tant si opta per una o altra, \u00e9s condici\u00f3 indispensable que faci una bona gesti\u00f3 que preservi o<\/strong> augmenti el valor de l’empresa<\/strong>, ara cal dedicar-se a l’empresa m\u00e9s que mai.<\/p>\n\n\n\n Si opta per esperar a veure qu\u00e8 passa en l’entorn econ\u00f2mic, poden succeir dues coses, una \u00e9s que l’empresa evolucioni positivament, llavors l’atractiu i el valor de l’empresa per a un potencial comprador augmentar\u00e0. Per contra, si l’empresa evoluciona negativament, l’atractiu i el valor de l’empresa per a un potencial comprador disminuir\u00e0.<\/p>\n\n\n\n D’altra banda, si opta per buscar un comprador ara<\/strong> l’atractiu i el valor de l’empresa per a un potencial comprador dependr\u00e0 de l’actitud dels potencials compradors de cara al futur. Hi ha dos tipus de potencials compradors, els estrat\u00e8gics i els financers. Si els potencials compradors estrat\u00e8gics<\/strong> volen enfortir-se de cara a un futur cada vegada m\u00e9s VUCA (vol\u00e0til, incert, complex i ambigu), estudiaran amb moltes ganes l’opci\u00f3 de comprar una empresa sempre que l’adquisici\u00f3 de l’empresa els serveixi per refor\u00e7ar la seva posici\u00f3 en el mercat. Llavors l’adquisici\u00f3 de l’empresa els pot augmentar la quota en el mercat on ja s\u00f3n presents, entrar en un nou mercat complementari, guanyar una nova l\u00ednia de producte complement\u00e0ria, adquirir uns coneixements nous, reduir costos, etc.<\/p>\n\n\n\n En el cas dels compradors financers<\/strong> es mouen per altres par\u00e0metres, el seu objectiu \u00e9s la compra d’empreses que creuen que evolucionaran molt b\u00e9 un cop adquirides i aix\u00ed augmentaran el seu valor<\/strong>. Per poder tenir aquest potencial de creixement de valor en el futur, les empreses que ells adquireixen han de tenir: avantatges competitius, un bon posicionament, la possibilitat de cr\u00e9ixer en vendes ja sigui amb els productes actuals en els mercats actuals i\/o en nous mercats i\/o amb nous productes, possibilitats de millora en costos i gesti\u00f3 d’inversions, inventaris, cobraments i pagaments.<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n<\/figure>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n<\/figure>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n<\/figure>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n<\/figure>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n<\/figure>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n<\/figure>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n<\/figure>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n<\/figure>\n\n\n\n